Edifici d’interès arquitectònic restaurat el 1993 i 1995 per alumnes d’Història de l’art de la Universitat de València. Església neoclàssica, la seva planta és de creu llatina amb nau de tres trams i capelles laterals amb el típic corredor sobre les cornises dels draps laterals. El creuer està cobert per una falsa cúpula que no es reflecteix a l’exterior. El presbiteri és profund i la volta de canó s’orna amb florons i amb frescs que representen quatre heroïnes bíbliques i a Sant Joan de Ribera. La capella de la Comunió (segle XIX), independent, està situada a l’altre costat de la torre: consta d’una nau amb volta de canó, amb llunetes en els extrems. En un costat s’alça la potent torre prismàtica de carreus, de quatre cossos cúbics, ben proporcionada, sense més coronació que l’últim cos, igual als inferiors, que alberga les campanes.